La banalitat del mal

Comparar la banca amb Mordor, l’origen del mal a la faula del Senyor dels Anells, du a comparar els seus empleats amb orcos al servei de Sauron, extrem un poc simplista si es té en compte que l’estat-de-ser orcos es dóna només de dilluns a divendres i en horari d’oficina, i que l’aspecte de bèstia assedegada de sang dels empleats bancaris és aparentment diferent.

Amb tot, no està de més treure-li la pols a unes paraules de Hannah Arendt a propòsit del funcionari nazi Eichmann, ja que il·lustren d’alguna manera un ésser amb capacitat de ser orco, humà, inhumà i funcionari al mateix temps:

‘(…) Lo más grave, en el caso de Eichmann, era precisamente que hubo muchos hombres como él, y que estos hombres no fueron pervertidos ni sádicos, sino que fueron, y siguen siendo, terrible y terroríficamente normales. Desde el punto de vista de nuestras instituciones jurídicas y de nuestros criterios morales, esta normalidad resultaba mucho más terrorífica que todas las atrocidades juntas, por cuanto implicaba que este nuevo tipo de delincuente (…) comete sus delitos en circunstancias que casi le impiden saber o intuir que realiza actos de maldad.’