Captivitat

L'ocell engabiat canta

no per delimitar el seu territori (la gàbia és tan petita que faria riure els seus congèneres, si n’hi hagués en aquest pati interior o en els voltants).

no per aparellar-se amb una femella, ni tampoc per avisar el grup que s’apropa un depredador.

Per què canta, idò?

Però, és que tot ha de tenir un perquè?

Algú va anar a una botiga de mascotes i va comprar un ocell que cantava, amb la garantia que seguiria cantant després de penjar la gàbia en el celobert.

Autobiografia de l'Home

Al començament, gratava la terra amb les ungles i feia inscripcions a les parets de les coves. El pes del temps el sentia en els braços i les cames.

Vam sembrar blat per omplir totes les boques. Però llavors les dones, ajupides tot el dia per moldre’l, van deixar de riure i començaren a mirar-nos amb despreci.

Temps després, arribà un estol de naus fosques i se’ns van endur com a mercenaris a la guerra contra l’Imperi. Vaig veure homes negres menjar crancs crus, animals de l’alçària d’un turó, enginys de vidre i homes que empraven les matemàtiques per dreçar temples.

En temps de pau, em vaig associar amb un mercader venecià. Passava mitja vida damunt la coberta d’un vaixell, l’altra mitja pels carrers de ciutats bullicioses, fins que em vaig cansar i em vaig allistar a les croades.

Els pelegrins caminaven massa ràpid i me’n vaig desentendre d’ells. Vaig rodar món fins arribar a París, on els revolucionaris em van passar per la guillotina i durant un temps no vaig ser res fins que un dia em vaig reencarnar en pilot de curses automobilístiques i em vaig instal·lar a Berlin.

Un dia, vaig incinerar els dos fills del vesí dins un forn de ceràmica. Després d’allò, vaig estar molts d’anys sense xerrar. Alguns vesins m’assenyalaven amb el dit, però no tots.

Em vaig fer astronauta i un coet de la NASA em va propulsar fins a la lluna, a mi i al meu gos. Recordo els instants en què els motors explosionaven i s’enlairava l’aparell i la ment ja no abastava res del que succeïa.

De tornada a la Terra, he tornat a furgar la terra amb les ungles i a fer inscripcions a les parets de les coves. Ja no sento el pes del temps acumulant-se en braços i cames, però comprenc que és necessari començar de nou.

Marcs

Els partits demòcrates, quan condemnaran la banca terrorista?

La banalitat del mal

Comparar la banca amb Mordor, l’origen del mal a la faula del Senyor dels Anells, du a comparar els seus empleats amb orcos al servei de Sauron, extrem un poc simplista si es té en compte que l’estat-de-ser orcos es dóna només de dilluns a divendres i en horari d’oficina, i que l’aspecte de bèstia assedegada de sang dels empleats bancaris és aparentment diferent.

Amb tot, no està de més treure-li la pols a unes paraules de Hannah Arendt a propòsit del funcionari nazi Eichmann, ja que il·lustren d’alguna manera un ésser amb capacitat de ser orco, humà, inhumà i funcionari al mateix temps:

‘(…) Lo más grave, en el caso de Eichmann, era precisamente que hubo muchos hombres como él, y que estos hombres no fueron pervertidos ni sádicos, sino que fueron, y siguen siendo, terrible y terroríficamente normales. Desde el punto de vista de nuestras instituciones jurídicas y de nuestros criterios morales, esta normalidad resultaba mucho más terrorífica que todas las atrocidades juntas, por cuanto implicaba que este nuevo tipo de delincuente (…) comete sus delitos en circunstancias que casi le impiden saber o intuir que realiza actos de maldad.’

Plató i l'element emergent

El Google Translate és com un ca jove: li tires una piloteta i torna amb qualsevol cosa.


Si li demanes que tradueixi 'He pescat un pop' en xinès simplificat, dóna com a resultat 我抓住了一个弹出. Si aquesta frase es torna a traduir al català, queda així: 'He pescat un element emergent'.


Així, hem passat de tenir un mol·lusc de la família dels octopòdids a un simple element que emergeix. És una informació útil en  cas que, estant a la platja, un xinès ens demanés si hi ha elements emergents dins l’aigua. Tot i que, ben mirat, de xinesos se’n veuen ben pocs, a la platja.


Plató criticava l'escriptura perquè quan se li demanava alguna cosa al text, aquest responia sempre amb les mateixes paraules. És clar que no podia sospitar l'abast irracional d'una tekné com el Google Translate.


Si el filòsof atenenc hagués agafat una frase d'un contemporani seu com el sofista Gòrgies, i l'hagués traduït al swahili amb el Google Translate, s'hauria adonat que els textos sí que parlen, i molt, inclús en l'absència de l'autor. Heus aquí un exemple, agafat d'un passatge de l'Encomio de Helena de Gòrgies:

"La palabra es un poderoso soberano que, con un cuerpo pequeñísimo y completamente invisible, lleva a cabo obras sumamente divinas".

Traduïda al swahili tres vegades successives, l'oració es transforma en:

Word es un cuerpo libre de gran alcance con la mayor parte invisibles muy pequeña de la obra de Dios.

I si en tost de swahili ho traduïm al telugu, la cosa queda així:

Completa desaparición de un cuerpo pequeño, y la palabra divina, se presenta en los escritos de un soberano poderoso, es.

Completa desaparición de un cuerpo pequeño, y la palabra de Dios se mostrará en los escritos de un soberano poderoso, es.

Ensoldemà

Dins la butxaca dels texans,

L’aute dia a la heuguèra

una nota doblegada, escrita a mà

la heuguère deu heugar

amb un mapa de França i

que i avè ua bergèra

una cançó popular gascona.

qui guardava la bestiar

 Hi ha nits

era me digó, charmant garçon

que saps com acaben

canterètz ua canson.

però no com van començar.

Centre de (Teoria) Estètica

Dit del centre d'estètica en què, pel preu d'un pentinat nou, et posen al dia dels principals corrents històrics de les idees estètiques, des del concepte de bellesa de Plató fins a les novedoses teories sobre la mort de l'art de Theodor W. Adorno.

Finestra oberta sobre l'horitzó

El següent escrit esteia penjat al taulell d'anuncis d'una llibreria de viatges de la Gran Via, avui capvespre:
  

“Busco plaça com a tripulant per travessar l’Atlàntic el novembre/desembre 2012.

Certa experiència al mar, bona voluntat, bon humor i bon conversador.

70 anys i excel·lent salut.

Disposat a compartir tota mena de despeses”.

 

inversió

Fer una inversió de futur vol dir convertir allò que encara no ha succeït en el seu contrari. 

Però com que mai sabrem què hauria pogut succeït en el futur, mai estarem segurs d'haver realitzat la inversió correcta. 

En canvi, fer una inversió del passat és molt més fiable.

      Maria Martí                                         

 

///// Menorca ////////

–Anem, cor.

–On anem, Roc?

–Anem a mon roc, cor.

–Com n’era?

–Mon roc?

Era com ca’n More:

or, cànem,

món, acer, ona, rec.

–Renom?

–Ca!

–Cor, mena’m.

Mana’m, Roc.

–Rema, Noc!

–Mana’m, cor.

–Rema, Noc, no crema.

Rema

car no recoman

en Marco,

com no recoman

en Ramonec

o en Marc.

–On anem, cor?

–A mon rec.

–A món cera?

–A mon rec.

–Ancorem?

–Encara no.

–Enrocam?

–Encara no.

–Cream, no?

–Encara no.

–No crema?

–No, Carme,

encara no.

–Carme no, Cameron.

–No Cameron,

encara no crema.

Com m’encaro a mon rec,

m’encaro a rom Neca,

com m’encaro a carn emo

m’encaro a carn o mè,

Manco re, m’encaro!

–Com era?

–Era com moc,

com ca menor.

–Com mànec?

–No, com ca menor.

Cor, mànec, mànec, cor.

Mor, ànec!

–Com, Roc, no anem a mon roc?

–Mor, ànec!

–Mon cor rema com ànec.

Corre ànec, mon cor crema.

–Ancorem?

–Ancorem.

–Amèn, Roc.

El comandant Schultz

El comandant Schultz pilotava una avioneta en direcció a Tomània, on havia de fer arribar a l’estat major una carpeta que canviaria el decurs de la guerra. A mitjan vol, però, Schultz es va endormiscar i va somiar que era l’actor Reginald Gardiner interpretant el paper del comandant Schultz a El gran dictador. Pilotava un aeropla en direcció a Tomània, on havia de lliurar als seus superiors uns documents confidencials que podrien capgirar la conjuntura de forces dins la deflagració bèl·lica, però llavors s’adormí i perdé el control de l’aparell, que acabà estavellant-se contra un arbre.

Les coses en si mateixes

1. Catedral

L' església de Santa Maria, seguint el model de les esglésies que s'aixequen a partir de mitjans del segle XIII, destaca per la gran amplitud de la seva nau, de catorze metres i mig d'amplada. L' altura interior de les voltes és de vint-i-tres metres. Té una única nau, coberta amb una bòveda senzilla, segmentada en cinc trams, amb capelles laterals entre els contraforts.

2. La cosa en si mateixa

Segons na Noora, la cosa en si mateixa dorm a l'hivern, coberta per un mantell de neu.

Segons el seu pare, la cosa en si mateixa devia arribar al jardí de casa seva fa milions d'anys, quan es va fondre el glaç del Cercle Polar i no existia ni la seva casa, ni la dels vesins, ni tampoc cap altra.

 

Hermione d'Icària

El cas d’Hermione d’Icària, filòsofa grega del segle V aC., és únic entre els pensadors de la Grècia clàssica. D’origen esclau, va néixer a la població portuària d’Icària que actualment porta el nom d’Agios Nicolaos, entre l’any 430 i el 428 aC.

Després de ser venuda com esclava a un mestre escultor que viatjava en una nau de la Lliga Dèlica per construir el Partenó, va arribar a la polis d’Atenes, en aquell moment governada per Pèricles, aproximadament l’any 445 aC. Durant un temps va guanyar-se la vida fent de serventa, fins que, segons els testimonis de l’època, va escapar-se i es va dedicar a vagarejar per la ciutat.

Les seves reflexions filosòfiques no formen un corpus tancat, ni tampoc un sistema filosòfic coherent. Es tracta d’observacions fugisseres, pròpies d’una manera d’entendre el món oberta a un tarannà canviant i inestable. Una de les seves frases més cèlebres, escrita en koiné, va aparèixer a la base d’una de les columnes del Partenó. Hermione d’Icària va diexar escrit: ‘Tot l’art de la civilització hel·lènica es funda en l’explotació. És hora d’indignar-se.’                

(Moisès DOLZ / Gibet FEMENIAS)

Ha sortit tal qual sa mare

Primer s'havia de dir El ring, el bloc, perquè la idea era escriure'l a mitges, a mode de diàleg, però com que l'altra meitat finalment no hi participa, la pluja cerebral va precipitar el nom de La tintoreria. La intenció d'aquest establiment, però, no era tenyir roba vella sinó tintoreres.

Mes La tintoreria era un títol que produïa confusió en un bloc que pretén ocupar-se de coses realment inútils, com ara la poesia, l'art o la política, així que la recerca va seguir, ara encalçant una idea peregrina: Emabé, topònim d'una ciutat inexistent que va derivar en L'anar que hi ha.

L'adreça web massa complicada i la deformació de la capçalera per part de les plantilles del bloc han fet perdre força també a aquesta proposta. Així que, com succeeix quasi sempre, Els afores ha sortit de l'imprevist. Que el disfruteu.