dilluns, 25 de febrer de 2013





A Barcelona la revolta no començarà fins que no es tanqui el Camp Nou.
Mentrestan, cau un plugim suau i una aigua que no banya.
La porta que no s’obre és l’altra.
*  *  *

“Només és teu allò que dones”.
Una frase curiosa. Vol dir que tot el que tens t’ho ha donat algú: unes cames gracioses, un jersei de coll alt, per exemple. Però si allò que és teu és només allò que ja has donat a algú -i per tan ja no et pertany-, com s’explica que encara tinguis coses que no són teves? De qui són? Quan les vindran a buscar? Les vindran a buscar, o els les hauràs de portar tu?
Sempre et donaran perquè no podràs desfer-te mai de les coses que no et pertanyen. Aquesta pell, aquests cabells, aquests llavis... sempre hi haurà algú que te’ls vindrà a reclamar i a canvi et donarà el que és teu.

 *  *  *