El cas d’Hermione d’Icària, filòsofa grega del segle V aC.,
és únic entre els pensadors de la Grècia clàssica. D’origen esclau, va néixer a
la població portuària d’Icària que actualment porta el nom d’Agios Nicolaos,
entre l’any 430 i el 428 aC.
Després de ser venuda com esclava a un mestre escultor que
viatjava en una nau de la Lliga Dèlica per construir el Partenó, va arribar a
la polis d’Atenes, en aquell moment governada per Pèricles, aproximadament
l’any 445 aC. Durant un temps va guanyar-se la vida fent de serventa, fins que,
segons els testimonis de l’època, va escapar-se i es va dedicar a vagarejar per
la ciutat.
Les seves reflexions filosòfiques no formen un corpus
tancat, ni tampoc un sistema filosòfic coherent. Es tracta d’observacions
fugisseres, pròpies d’una manera d’entendre el món oberta a un tarannà canviant
i inestable. Una de les seves frases més cèlebres, escrita en koiné, va aparèixer a la base d’una de les columnes del
Partenó. Hermione d’Icària va diexar escrit: ‘Tot l’art de la civilització
hel·lènica es funda en l’explotació. És hora d’indignar-se.’
(Moisès DOLZ / Gibet FEMENIAS)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada