dimecres, 6 de juny del 2012

Captivitat




L'ocell engabiat canta

no per delimitar el seu territori (la gàbia és tan petita que faria riure els seus congèneres, si n’hi hagués en aquest pati interior o en els voltants).

no per aparellar-se amb una femella, ni tampoc per avisar el grup que s’apropa un depredador.

Per què canta, idò?

Però, és que tot ha de tenir un perquè?

Algú va anar a una botiga de mascotes i va comprar un ocell que cantava, amb la garantia que seguiria cantant després de penjar la gàbia en el celobert.

dimarts, 5 de juny del 2012

Autobiografia de l'Home




Al començament, gratava la terra amb les ungles i feia inscripcions a les parets de les coves. El pes del temps el sentia en els braços i les cames.

Vam sembrar blat per omplir totes les boques. Però llavors les dones, ajupides tot el dia per moldre’l, van deixar de riure i començaren a mirar-nos amb despreci.

Temps després, arribà un estol de naus fosques i se’ns van endur com a mercenaris a la guerra contra l’Imperi. Vaig veure homes negres menjar crancs crus, animals de l’alçària d’un turó, enginys de vidre i homes que empraven les matemàtiques per dreçar temples.

En temps de pau, em vaig associar amb un mercader venecià. Passava mitja vida damunt la coberta d’un vaixell, l’altra mitja pels carrers de ciutats bullicioses, fins que em vaig cansar i em vaig allistar a les croades.

Els pelegrins caminaven massa ràpid i me’n vaig desentendre d’ells. Vaig rodar món fins arribar a París, on els revolucionaris em van passar per la guillotina i durant un temps no vaig ser res fins que un dia em vaig reencarnar en pilot de curses automobilístiques i em vaig instal·lar a Berlin.

Un dia, vaig incinerar els dos fills del vesí dins un forn de ceràmica. Després d’allò, vaig estar molts d’anys sense xerrar. Alguns vesins m’assenyalaven amb el dit, però no tots.

Em vaig fer astronauta i un coet de la NASA em va propulsar fins a la lluna, a mi i al meu gos. Recordo els instants en què els motors explosionaven i s’enlairava l’aparell i la ment ja no abastava res del que succeïa.

De tornada a la Terra, he tornat a furgar la terra amb les ungles i a fer inscripcions a les parets de les coves. Ja no sento el pes del temps acumulant-se en braços i cames, però comprenc que és necessari començar de nou.


dissabte, 2 de juny del 2012

Marcs







Els partits demòcrates, quan condemnaran la banca terrorista?