Al començament, gratava la
terra amb les ungles i feia inscripcions a les parets de les coves. El pes del
temps el sentia en els braços i les cames.
Vam sembrar blat per
omplir totes les boques. Però llavors les dones, ajupides tot el dia per
moldre’l, van deixar de riure i començaren a mirar-nos amb despreci.
Temps després, arribà un
estol de naus fosques i se’ns van endur com a mercenaris a la guerra contra
l’Imperi. Vaig veure homes negres menjar crancs crus, animals de l’alçària d’un
turó, enginys de vidre i homes que empraven les matemàtiques per dreçar
temples.
En temps de pau, em vaig
associar amb un mercader venecià. Passava mitja vida damunt la coberta d’un
vaixell, l’altra mitja pels carrers de ciutats bullicioses, fins que em vaig
cansar i em vaig allistar a les croades.
Els pelegrins caminaven
massa ràpid i me’n vaig desentendre d’ells. Vaig rodar món fins arribar a
París, on els revolucionaris em van passar per la guillotina i durant un temps
no vaig ser res fins que un dia em vaig reencarnar en pilot de curses
automobilístiques i em vaig instal·lar a Berlin.
Un dia, vaig incinerar els
dos fills del vesí dins un forn de ceràmica. Després d’allò, vaig estar molts
d’anys sense xerrar. Alguns vesins m’assenyalaven amb el dit, però no tots.
Em vaig fer astronauta i
un coet de la NASA em va propulsar fins a la lluna, a mi i al meu gos. Recordo
els instants en què els motors explosionaven i s’enlairava l’aparell i la ment
ja no abastava res del que succeïa.
De tornada a la Terra, he
tornat a furgar la terra amb les ungles i a fer inscripcions a les parets de
les coves. Ja no sento el pes del temps acumulant-se en braços i cames, però
comprenc que és necessari començar de nou.