dilluns, 30 d’abril del 2012

Les coses en si mateixes


1. Catedral

L' església de Santa Maria, seguint el model de les esglésies que s'aixequen a partir de mitjans del segle XIII, destaca per la gran amplitud de la seva nau, de catorze metres i mig d'amplada. L' altura interior de les voltes és de vint-i-tres metres. Té una única nau, coberta amb una bòveda senzilla, segmentada en cinc trams, amb capelles laterals entre els contraforts.



2. La cosa en si mateixa


Segons na Noora, la cosa en si mateixa dorm a l'hivern, coberta per un mantell de neu.
Segons el seu pare, la cosa en si mateixa devia arribar al jardí de casa seva fa milions d'anys, quan es va fondre el glaç del Cercle Polar i no existia ni la seva casa, ni la dels vesins, ni tampoc cap altra.
 

dissabte, 28 d’abril del 2012

Hermione d'Icària




El cas d’Hermione d’Icària, filòsofa grega del segle V aC., és únic entre els pensadors de la Grècia clàssica. D’origen esclau, va néixer a la població portuària d’Icària que actualment porta el nom d’Agios Nicolaos, entre l’any 430 i el 428 aC.

Després de ser venuda com esclava a un mestre escultor que viatjava en una nau de la Lliga Dèlica per construir el Partenó, va arribar a la polis d’Atenes, en aquell moment governada per Pèricles, aproximadament l’any 445 aC. Durant un temps va guanyar-se la vida fent de serventa, fins que, segons els testimonis de l’època, va escapar-se i es va dedicar a vagarejar per la ciutat.






Les seves reflexions filosòfiques no formen un corpus tancat, ni tampoc un sistema filosòfic coherent. Es tracta d’observacions fugisseres, pròpies d’una manera d’entendre el món oberta a un tarannà canviant i inestable. Una de les seves frases més cèlebres, escrita en koiné, va aparèixer a la base d’una de les columnes del Partenó. Hermione d’Icària va diexar escrit: ‘Tot l’art de la civilització hel·lènica es funda en l’explotació. És hora d’indignar-se.’                

(Moisès DOLZ / Gibet FEMENIAS)


divendres, 27 d’abril del 2012

Ha sortit tal qual sa mare



Primer s'havia de dir El ring, el bloc, perquè la idea era escriure'l a mitges, a mode de diàleg, però com que l'altra meitat finalment no hi participa, la pluja cerebral va precipitar el nom de La tintoreria. La intenció d'aquest establiment, però, no era tenyir roba vella sinó tintoreres.





Mes La tintoreria era un títol que produïa confusió en un bloc que pretén ocupar-se de coses realment inútils, com ara la poesia, l'art o la política, així que la recerca va seguir, ara encalçant una idea peregrina: Emabé, topònim d'una ciutat inexistent que va derivar en L'anar que hi ha.







L'adreça web massa complicada i la deformació de la capçalera per part de les plantilles del bloc han fet perdre força també a aquesta proposta. Així que, com succeeix quasi sempre, Els afores ha sortit de l'imprevist. Que el disfruteu.